Marta romo i laura lópez (gliffy)
View more presentations from Marta i Laura.
viernes, 4 de junio de 2010
miércoles, 2 de junio de 2010
martes, 1 de junio de 2010
“Geronimo Stilton: La cursa més boja del món”
Era un divendres a la tarda,quan tothom volia passar un cap de setmana ben tranquil i baguejant...
-Aquest mateix dia, em van trucar els organitzadors de l'empresa “Quancausetfasmal” dient-me que m'enrecordés de la cursa de demà. Pinky, la meva ajudanta,s'ho havia pensat tot i m'havia apuntat a la cursa més boja de l'any amb uns nous patins a reacció que havien sortit a la venta no fa ni dos dies.
El dissabte a les 8:00 a la sortida,encara no tenia clara la funció de cada botó dels patins, però sense prémer cap d'ells ja m'anaven sols(a 100km/h).
Vaig passar per tot un mercat sencer i vaig acabar en una llanxa que hi havia allà prop.Després,sense enrecordar-me dels patins,vaig sortir disparat acabant en una cassola de formatge fos preparada per a un concurs.No se com,vaig acabar el primer i...1era ETAPA superada!!
El diumenge al matí vaig preparar-me per la segona cursa a la muntanya.Pujant per la muntanya vaig anar a parar a un carreró d'un pagès i quan baix poder treure el morro,estava pujant per un telifèric.En baixar del telifèric anava perdut perquè m'havia marejat però vaig poder superar la 2na ETAPA!!.Vaig arribar a casa i mentres dormia,Pinky va trucar a la porta a les 5:00 de la matinada i em va avisar de que la última etapa era facilíssima,era tot baixada.
En arribar al cim de la muntanya,hi havia una corrent d'aigua amb roques punxegudes pel mig però sense que ningú s'adonés,vaig girar cua i em vaig trobar un tobogan secret,però sense donar-me'n conta,vaig posar el peu al seu inici.Vaig baixar a una velocitat increible i abans de que m'empotrés contra una paret,una bola de neu em va arrossegar fora del tobogan.En arribar abaix,Pinky em va ajudar i per fi...3era ETAPA superada!!.En aquell dia que era un dilluns a la matinada,es va acabar tot.
-Aquest mateix dia, em van trucar els organitzadors de l'empresa “Quancausetfasmal” dient-me que m'enrecordés de la cursa de demà. Pinky, la meva ajudanta,s'ho havia pensat tot i m'havia apuntat a la cursa més boja de l'any amb uns nous patins a reacció que havien sortit a la venta no fa ni dos dies.
El dissabte a les 8:00 a la sortida,encara no tenia clara la funció de cada botó dels patins, però sense prémer cap d'ells ja m'anaven sols(a 100km/h).
Vaig passar per tot un mercat sencer i vaig acabar en una llanxa que hi havia allà prop.Després,sense enrecordar-me dels patins,vaig sortir disparat acabant en una cassola de formatge fos preparada per a un concurs.No se com,vaig acabar el primer i...1era ETAPA superada!!
El diumenge al matí vaig preparar-me per la segona cursa a la muntanya.Pujant per la muntanya vaig anar a parar a un carreró d'un pagès i quan baix poder treure el morro,estava pujant per un telifèric.En baixar del telifèric anava perdut perquè m'havia marejat però vaig poder superar la 2na ETAPA!!.Vaig arribar a casa i mentres dormia,Pinky va trucar a la porta a les 5:00 de la matinada i em va avisar de que la última etapa era facilíssima,era tot baixada.
En arribar al cim de la muntanya,hi havia una corrent d'aigua amb roques punxegudes pel mig però sense que ningú s'adonés,vaig girar cua i em vaig trobar un tobogan secret,però sense donar-me'n conta,vaig posar el peu al seu inici.Vaig baixar a una velocitat increible i abans de que m'empotrés contra una paret,una bola de neu em va arrossegar fora del tobogan.En arribar abaix,Pinky em va ajudar i per fi...3era ETAPA superada!!.En aquell dia que era un dilluns a la matinada,es va acabar tot.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
.JPG)
